Satellite Session: Es poden fer medicaments a mida? Què és la Medicina de Precisió?
Novembre 11, 2022 | Online | 11.30h – 12.30h
In this session, addressed to 14-18 year-old students, three researchers from three BIST centres (CRG, IBEC, and ICN2) will explain in an engaging and inspiring way what precision medicine is and why it has become so important. The session will be delivered in Catalan.
Has anat alguna vegada a graduar-te la vista? Una persona especialitzada mira de trobar la graduació de les ulleres que va millor pels nostres ulls. I t’has intercanviat mai les ulleres amb algun company/a? Les ulleres graduades s’ajusten a les necessitats de cada persona, inclús a les necessitats de cada ull! I per què no es fa el mateix quan tenim mal de cap, una bronquitis o ens hem trencat un peu? La medicina de precisió busca aconseguir un tractament ajustat a cada persona i en el moment adequat.
En aquesta sessió, adreçada a estudiants de segon cicle de secundària i batxillerat (14-18 anys), joves investigadors/es de centres BIST explicaran d’una forma amena i entenedora què és la Medicina de Precisió. L’Alba Herrero Gómez, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ens explicarà què és la imatge molecular i com es pot utilitzar per veure què fa cada cos amb els medicaments que prenem. En Xavier Hernandez Alias, del Centre de Regulació Genòmica (CRG), ens parlarà de big data en biologia, de com estudiant el nostre material genètic es poden dissenyar teràpies a mida. I l’Eduard Masvidal Codina, de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), ens ensenyarà aparells mèdics fets amb materials innovadors com el grafè. La sessió serà moderada per l’Elena Meléndez Esteban, responsable dels programes d’educació a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), que facilitarà el diàleg amb els investigadors i les preguntes dels alumnes a través del xat.
Amb aquesta activitat virtual, l’alumnat d’ESO i batxillerat aprendrà nous conceptes científics al mateix temps que tindrà l’oportunitat de conèixer tres joves que han decidit fer un doctorat en ciència. L’Alba, en Xavier i l’Eduard també parlaran de com són ells i què els ha portat a escollir aquest camí.
La sessió se celebrarà el divendres 11 de novembre pel matí, de les 11:30 a les 12:30, i serà emesa a través de YouTube. Cal que un/a professor/a responsable registri al grup d’alumnes a través de l’enllaç del registre. Uns dies abans de l’esdeveniment facilitarem, a través del correu electrònic indicat al fer el registre, l’enllaç per seguir la xerrada, així com un petit dossier per preparar l’activitat amb l’alumnat (d’ús opcional).
Ponents:
Xavier Hernandez Alias
Estudiant del doctorat, CRG
Xavier Hernandez Alias és un estudiant de doctorat al Centre de Regulació Genòmica (CRG), en el grup de Disseny de Sistemes Biològics dirigit pel professor Luis Serrano, que estudia els sistemes biològics com un tot, com un sistema global el conjunt del qual és més que la suma de les seves parts. En concret, aplica la biologia de sistemes per entendre el funcionament de les cèl·lules, i la seva manipulació i aplicació per a aplicacions biotecnològiques. Graduat en Bioquímica per la Universitat de Barcelona (UB), el 2018 va obtenir el títol de màster en Biologia de Sistemes per la ETH Zürich (Suïssa). Des del 2018 realitza el seu doctorat al CRG, sota la supervisió del Dr. Luis Serrano i Dr. Martin Schaefer. A més a més de la seva tasca científica, participa en nombroses activitats divulgatives i practica voleibol i ioga amb els seus companys de laboratori.
Què us explicarà?
Som a l’era del Big Data, i la biologia no n’és una excepció. Cada dia es generen quantitats immenses de dades sobre l’ADN de les nostres cèl·lules, els gens que expressen, quan s’expressen, etc., però som encara incapaços d’entendre exactament el seu funcionament. Analitzant aquestes dades amb models i intel·ligència artificial, investiguem com «parlen» les nostres cèl·lules. La seva informació genètica a l’ADN està escrita en paraules que s’anomenen codons. De la mateixa manera que existeixen paraules sinònimes, les cèl·lules també poden utilitzar codons sinònims. Tanmateix, existeixen determinades condicions o teixits que prefereixen utilitzar uns codons més que d’altres, i per tant hi ha gens que es poden expressar millor o pitjor segons el context. A la pràctica, aquesta informació pot ser molt valuosa per dissenyar biomarcadors per a malalties, o vacunes i teràpies gèniques dirigides a cèl·lules concretes.
Alba Herrero Gómez
Estudiant de doctorat, IBEC
L’Alba Herrero Gómez és estudiant de doctorat al grup Molecular Imaging for Precision Medicine (MIPMED), dirigit per Irene Marco Rius a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Treballa en el desenvolupament i fabricació de models cel·lulars en 3D pel desenvolupament de tècniques d’imatge molecular amb ressonància magnètica nuclear. Graduada en Bioquímica per la Georgian Court University (USA), al 2020 va obtenir el títol de màster en biotecnologia al College of Staten Island (CSI-CUNY). Després es va traslladar a l’IBEC per cursar un doctorat en enginyeria biomèdica. Durant la seva trajectòria com a investigadora ha participat en nombroses activitats de divulgació científica per a tots els públics, així com classes a universitat i formacions a professorat.
Què us explicarà?
La imatge molecular es un conjunt de tècniques molt potent que serveixen per entendre i estudiar les rutes metabòliques que segueixen les molècules a l’organisme de forma no invasiva. Per poder extreure el màxim potencial de la ressonància magnètica nuclear, s’han començat a crear tècniques d’hiperpolarització de metabòlits per augmentar la senyal i fer un seguiment a temps real de les interaccions i conèixer el recorregut metabòlic d’aquesta molècula. Tot i que el camp es nou (amb el primer article publicat al 2003) te potencial per convertir-se en una de les tècniques que ens aproparia a la medicina de precisió en un futur no molt llunyà.
Al meu grup de recerca, treballem per fabricar models cel·lulars en 3D que imitin les condicions fisiològiques del cos per a poder avançar la tècnica d’hiperpolarització per ressonància magnètica. En concret, creem uns models eficaços i eficients que ens permeten poder estudiar la precisió de la tècnica per a poder aplicar-la de forma segura. També treballem en el desenvolupament del camp, buscant nous marcadors metabòlics i optimitzant la tècnica per poder extreure el màxim potencial.
Eduard Masvidal Codina
Investigador Postdoctoral, ICN2
Eduard Masvidal Codina és investigador postdoctoral a l’Institut Català de Nanociència i Natecnologia (ICN2), en el grup de Materials i Dispositius Electrònics Avançats dirigit pel Prof. Jose A. Garrido. Treballa en el desenvolupament de dispositius que incorporen materials bidimensionals per interaccionar amb el sistema nerviós. Es va graduar en Nanociència i Nanotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2014 i es va especialitzar en Nanoelectrònica l’any 2016 amb un màster de la mateixa universitat. Posteriorment, va realizar el doctorat a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM, CSIC) sobre l’aplicació de transistors de grafè per al registre de l’activitat cerebral. A més de la seva tasca científica, participa activament com a ponent de cursos i actes de divulgació.
Què us explicarà?
El sistema nerviós, compost per desenes de bilions de neurones i un nombre encara major de conexions sinàptiques, és en gran part el director d’orquestra de la sinfonia elèctrica que dona lloc a les nostres capacitats motores i cognitives. Poder interaccionar amb el sistema nerviós és molt útil ja que ens permet tenir informació sobre l’estat de salut d’una persona i extreuren marcadors que poden ajudar a guiar l’assistència mèdica que rep en cas de malaltia, així com restaurar funcions causades per lesions utilitzant estimulació elèctrica. Aquesta interacció però, no es senzilla degut a l’extrema complexitat del sistema nerviós.
Al meu grup de recerca treballem per millorar l’interacció amb el sistema nerviós utlitzant nanomaterials. Aprofitem les propietats úniques dels materials bidimensionals o nanoporosos i els incorporem en interfícies neuronals utilitzant tècniques de fabricació com les utlitzades per fer dispositius nanoelectrònics. Tot això, amb l’objectiu d’assolir capacitats de registre de les senyals bioelèctriques d’alta fidelitat i resolució espacial així com comunicar-nos amb el sistema nerviós injectant pulsos elèctrics amb alta selectivitat. Algunes aplicacions en les que treballem són la detecció d’atacs epilèptics o tsunamis cerebrals, i la restauració de funcions com la parla, la visió o les capacitats motores.
Moderadora:
Elena Meléndez
Responsable de Participació Ciutadana i Educació Científica, IRB Barcelona
L’Elena Meléndez és l’encarregada de Participació Ciutadana i Educació Científica de l’IRB Barcelona. Es va graduar en Ciències Biomèdiques a la Universitat de Barcelona (UB) i més tard va cursar el màster de Cancer, Stem Cells and Developmental Biology a la Universitat d’Utrecht (Holanda). També va fer una estada d’un any a la Universitat de Cambridge (Regne Unit), on es va especialitzar en cèl·lules mare. A continuació va tornar a Barcelona, on va fer el seu doctorat a l’IRB Barcelona, sota la supervisió del Dr. Manuel Serrano. La seva investigació es va centrar en l’estudi del canvi d’identitat de les cèl·lules durant la reprogramació cel·lular induïda. A més de la seva tasca científica durant el doctorat, també va participar en nombroses activitats divulgatives, fet que la va motivar a ocupar la seva posició actual dins del món de la comunicació científica.
BIST centres
Institutional Members of the Board of Trustees
